Aṅguttara Nikāya

Tika Nipāta

6 Capítol amb els bramans

58.

En una ocasió el braman Vaccagotta s’apropà al Benaventurat, intercanviaren salutacions amistoses, s’assegué al seu costat i li digué: “Bondadós Gautama, he escoltat que el solitari Gautama ha dit això: Les ofrenes s’haurien de fer a mi, no als altres. Les ofrenes s’haurien de fer als meus deixebles, no als deixebles de les altres sectes. Les ofrenes fetes a mi són molt benèfiques i les ofrenes fetes als altres no són tan benèfiques. Les ofrenes fetes als meus deixebles són molt benèfiques i les ofrenes fetes als deixebles de les altres sectes no són tan benèfiques.”

“Bondadós Gautama, aquells qui diuen que el solitari Gautama ha dit que les ofrenes s’haurien de fer a mi, no als altres. Les ofrenes s’haurien de fer als meus deixebles, no als deixebles de les altres sectes. Les ofrenes fetes a mi són molt benèfiques i les ofrenes fetes als altres no són tan benèfiques. Les ofrenes fetes als meus deixebles són molt benèfiques i les ofrenes fetes als deixebles de les altres sectes no són tan benèfiques; Bondadós Gautama, aquells qui diuen això estan acusant injustament el Bondadós Gautama o estan dient les paraules expressades pel Bondadós Gautama? Per no acusar el Bondadós Gautama injustament, com pot ser expressat això d’acord amb l’ensenyança?”

“Vaccagotta, aquells qui diuen que el solitari Gautama ha dit que les ofrenes s’haurien de fer a mi, no als altres. Les ofrenes s’haurien de fer als meus deixebles, no als deixebles de les altres sectes. Les ofrenes fetes a mi són molt benèfiques i les ofrenes fetes als altres no són tan benèfiques. Les ofrenes fetes als meus deixebles són molt benèfiques i les ofrenes fetes als deixebles de les altres sectes no són tan benèfiques, m’acusen injustament. Vacchagotta, qui sigui que obstrueixi algú en la donació d’ofrenes, destrueix i realitza tres obstacles. Quins són? Destrueix el mèrit de qui dona, destrueix el guany de qui rep i això és precedit per la seva pròpia destrucció. Vacchagotta, qui sigui que obstrueix algú en la donació d’ofrenes, destrueix i realitza aquests tres obstacles. Vacchagotta, jo et dic que sigui que llença els banys del la seva palangana, copa o plat dintre d’un estanc o a un estanc a l’entrada d’un poble, pensant que els éssers vius d’allà s’hi alimentin, acumula el mèrit, així no hi ha dubtes quan es fa amb els humans.

A més, Vacchagotta, també et dic que donar als virtuosos és molt més profitós, a aquells qui han renunciat als cinc i estan fonamentats amb els cinc. Quins són els cinc als qual s’ha de renunciar? Són l’interès per la sensualitat, la ira, la negligència i l’entorpiment, la impaciència i la preocupació i els dubtes. Quins són els cinc amb els quals s’ha de fonamentar? La massa de virtuts d’aquell qui ha anat més enllà de l’instrucció, la massa de concentració d’aquell qui ha anat més enllà de l’instrucció, la massa de saviesa d’aquell qui ha anat més enllà de l’instrucció, la massa d’alliberament d’aquell qui ha anat més enllà de l’instrucció i la massa de coneixement d’aquell qui ha anat més enllà de l’instrucció. Jo dic que donar als virtuosos és molt més profitós, a aquells qui han renunciat als cinc i estan fonamentats amb els cinc.”

Dels transports del riu Rohinī, els bruts i els purs, el bestiar amb taques, els coloms bonics i de colors, els millors són els que estan domesticats amb força i velocitat.

Per ells la càrrega és una ofrena, el color no és cap problema. De la mateixa manera, dels guerrers, dels bramans, dels nivells socials més inferiors o de les altres castes, els domesticats són els millors. Justos, virtuosos, sincers i amb vergonya. Arriben a la fi de la vida sagrada, posen fi a la mort. Ells fan baixar la càrrega, realitzen les seves obligacions i estan sense desigs. Van més enllà de tots els pensaments, s’extingeixen sense residu. El camp d’aquells qui no estan adherits és el millor per fer ofrenes. Altres fan ofrenes als no pacificats i ignoren el que els pacificats posseeixen. Aquells qui veneren els pacificats i savis, la seva fe s’estableix en Aquell qui ha retornat una vegada. També van al cel o neixen en famílies aquí i gradualment assoleixen l’extinció.