[El deva digué:]

—L’aliment és summament desitjat igualment tant pels homes com pels deves.

Sent així, com pot existir un ésser sensible que no desitgi després aliment?

[El Benaventurat digué:]

—Per aquells qui realitzen ofrena d’aliment amb una ment clara i amb completa fe en ella, l’aliment ofert els segueix a ells en aquesta vida i successivament. Per tant, eliminant l’avarícia i vencent la seva impuresa, un hauria de donar en caritat. Les bones accions li són útils a un en el mon futur.