Subrahma, el fill dels Déus, assegut a un costat, en presència del Benaventurat, digué aquest vers:

—Estic sempre atemorit i la meva ment està sempre agitada sigui el que sigui que m’hagi succeït o no m’hagi succeït. Si existeix un estat sense terror, digue’m quin.

—Cap altre que no sigui mitjançant el desenvolupament dels factors de la il·luminació i les austeritats. Cap altre que no sigui mitjançant el control de les facultats mentals. Cap altre que no sigui mitjançant la renuncia a tot. Un estat sense terror pot ser vist pels éssers vius.

Havent dit això, la deïtat desaparegué d’allà.