Aṅguttara Nikāya

Ekaka Nipāta

12 Capítol sobre les ofenses no perdonables

150.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses no eclesiàstiques com a ofenses eclesiàstiques, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

151.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses eclesiàstiques com a ofenses no eclesiàstiques, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

152.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses insignificants com a ofenses greus, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

153.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses greus com a ofenses insignificants, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

154.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses perverses com a ofenses no perverses, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

155.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses no perverses com a ofenses perverses, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

156.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses amb residu com a ofenses sense residu, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

157.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses sense residu com a ofenses amb residu, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

158.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses amb reparació com a ofenses sense reparació, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

159.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses sense reparació com a ofenses amb reparació, ho fan per la insatisfacció, la infelicitat i la mala fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el demèrit i exterminen la correcta ensenyança.

160.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses eclesiàstiques com a ofenses eclesiàstiques, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

161.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses no eclesiàstiques com a ofenses no eclesiàstiques, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

162.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses insignificants com a ofenses insignificants, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

163.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses greus com a ofenses greus, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones.

Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

164.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses perverses com a ofenses perverses, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

165.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses no perverses com a ofenses no perverses, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

166.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses amb residu com a ofenses amb residu, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

167.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses sense residu com a ofenses sense residu, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

168.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses amb reparació com a ofenses amb reparació, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.

169.

Monjos, els monjos que expliquen les ofenses sense reparació com a ofenses sense reparació, ho fan per la satisfacció, la felicitat i la bona fortuna dels déus i de les persones. Aquests acumulen molt el mèrit i estableixen la correcta ensenyança.