1.

Així ho he sentit:

Una vegada, el Mestre, acompanyat d’un grup de monjos, anava caminant pel país de Kósala i es va aturar al poble dels kalames anomenat Kesamutta. Els kalames de Kesamutta van sentir a dir: ‘‘L’asceta Gótama, el fill dels sàkyes que va deixar la família per emprendre la vida mendicant, ha arribat a Kesamutta. El mestre Gótama té bona fama, d’ell es diuen coses com aquestes: aquest mestre és un ésser acomplert, ha obtingut el coneixement últim, és perfecte en conducta i en saber, és afortunat, coneix el món, és un guia de persones insuperable, és mestre de reis i homes, és savi i comparteix. Ha conegut per experiència pròpia aquest món, amb els seus déus, amb Mara i Brahmà, amb els ascetes i brahmans, els éssers humans i no humans, i l’explica. L’ensenyament que dóna és bell en el principi, bell al mig i bell al final en forma i en contingut, mostra una forma de vida impecable i íntegra. És una sort poder veure algú així d’acomplert.”

Llavors els kalames de Kesamutta es van arribar fins on era el Mestre; en arribar, uns quants van saludar-lo i es van asseure a un costat, d’altres, després d’intercanviar salutacions i paraules de benvinguda, es van asseure a un costat, d’altres van fer-li una reverència amb les mans juntes i es van asseure a un costat, d’altres van dir el seu nom i el clan de procedència i es van asseure a un costat, d’altres es van asseure a un costat en silenci. Un cop es van haver assegut, els kalames de Kesamutta van dir això al mestre:

—Hi ha, senyor, alguns ascetes i brahmans que vénen a Kesamutta. Expliquen i il·lustren la pròpia doctrina menyspreant, destrossant, ridiculitzant i invalidant les dels altres. D’altres altres ascetes i brahmans, senyor, vénen a Kesamutta. Aquests també expliquen i il·lustren la pròpia doctrina menyspreant, destrossant, ridiculitzant i invalidant les dels altres. Per això, senyor, tenim dubtes i no n’estem segurs: quin d’aquests ascetes i brahmans diu la veritat i quin diu mentides?

—No és estrany que dubteu, kalames, no és estrany que no n’estigueu segurs! Una cosa contradiu l’altra i per això no n’esteu segurs. No feu cas, kalames, de la tradició ni del costum, ni del que diu la gent ni del que diuen els llibres, ni de la lògica, la deducció, la inferència o l’especulació, ni de qui sembla més capaç ni de l’asceta que és el vostre mestre. Quan vosaltres, kalames, reconegueu per vosaltres mateixos aquelles qualitats que són perjudicials, errònies, reprovades pels savis, i si s’adopten i es practiquen provoquen malestar i patiment, llavors abandoneu-les. Què penseu, kalames, la cobdícia que sorgeix a l’interior de l’home, li provoca benestar o malestar?

—Malestar, senyor.

—Perquè una persona cobdiciosa, dominada i assetjada per pensaments plens de cobdícia, fa mal als éssers vius, pren el que no és seu, comet adulteri, menteix i indueix els altres a fer el mateix, cosa que li provoca malestar i patiment durant molt de temps.

—És així, senyor.

—Què penseu, kalames, l’aversió que sorgeix a l’interior de l’home, li provoca benestar o malestar?

—Malestar, senyor.

—Perquè una persona aversiva, dominada i assetjada per pensaments plens d’aversió, fa mal als éssers vius, pren el que no és seu, comet adulteri, menteix i indueix els altres a fer el mateix, cosa que li provoca malestar i patiment durant molt de temps.

—És així, senyor.

—Què penseu, kalames, l’ofuscació que sorgeix a l’interior de l’home, li provoca benestar o malestar?

—Malestar, senyor.

—Perquè una persona ofuscada, dominada i assetjada per pensaments plens d’ofuscació, fa mal als éssers vius, pren el que no és seu, comet adulteri, menteix i indueix els altres a fer el mateix, cosa que li provoca malestar i patiment durant molt de temps.

—És així, senyor.

—Què penseu, kalames, aquestes qualitats són positives o negatives?

—Són negatives, senyor.

—Són errònies o no són errònies?

—Són errònies, senyor.

—Són aprovades o reprovades pels savis?

—Són reprovades, senyor.

—Si s’adopten i es practiquen, provoquen malestar i patiment, o no? Què us sembla?

—Si s’adopten i es practiquen, provoquen malestar i patiment. Això és el que ens sembla.

—És per això, kalames, que us he dit que no feu cas de la tradició ni del costum, ni del que diu la gent ni del que diuen els llibres, ni de la lògica, la deducció, la inferència o l’especulació, ni de qui sembla més capaç ni de l’asceta que és el vostre mestre. Quan vosaltres, kalames, reconegueu per vosaltres mateixos aquelles qualitats que són perjudicials, errònies, reprovades pels savis, i si s’adopten i es practiquen provoquen malestar i patiment, llavors abandoneu-les. El que s’ha dit, s’ha dit a causa d’això.

No feu cas, kalames, de la tradició ni del costum, ni del que diu la gent ni del que diuen els llibres, ni de la lògica, la deducció, la inferència o l’especulació, ni de qui sembla més capaç ni de l’asceta que és el vostre mestre. Quan vosaltres, kalames, reconegueu per vosaltres mateixos aquelles qualitats que són positives, no són errònies, són aprovades pels savis, i si s’adopten i es practiquen provoquen benestar i felicitat, llavors desenvolupeu-les.

Què penseu, kalames, l’absència de cobdícia que sorgeix a l’interior de l’home, li provoca benestar o malestar?

—Benestar, senyor.

—Perquè una persona sense cobdícia, que no està dominada i assetjada per pensaments plens de cobdícia, no fa mal als éssers vius, no pren el que no és seu, no comet adulteri, no menteix i no indueix els altres a fer el mateix, cosa que li provoca benestar i felicitat durant molt de temps.

—És així, senyor.

—Què penseu, kalames, l’absència d’aversió que sorgeix a l’interior de l’home, li provoca benestar o malestar?

—Benestar, senyor.

—Perquè una persona sense aversió, que no està dominada i assetjada per pensaments plens d’aversió, no fa mal als éssers vius, no pren el que no és seu, no comet adulteri, no menteix i no indueix els altres a fer el mateix, cosa que li provoca benestar i felicitat durant molt de temps.

—És així, senyor.

—Què penseu, kalames, l’absència d’ofuscació que sorgeix a l’interior de l’home, li provoca benestar o malestar?

—Benestar, senyor.

—Perquè una persona sense ofuscació, que no està dominada i assetjada per pensaments plens d’ofuscació, no fa mal als éssers vius, no pren el que no és seu, no comet adulteri, no menteix i no indueix els altres a fer el mateix, cosa que li provoca benestar i felicitat durant molt de temps.

—És així, senyor.

—Què penseu, kalames, aquestes qualitats són positives o negatives?

—Són positives, senyor.

—Són errònies o no són errònies?

—No són errònies, senyor.

—Són aprovades o reprovades pels savis?

—Són aprovades, senyor.

—Si s’adopten i es practiquen, provoquen benestar i felicitat, o no? Què us sembla?

—Si s’adopten i es practiquen, provoquen benestar i felicitat. Això és el que ens sembla.

—És per això, kalames, que us he dit que no feu cas, kalames, de la tradició ni del costum, ni del que diu la gent ni del que diuen els llibres, ni de la lògica, la deducció, la inferència o l’especulació, ni de qui sembla més capaç ni de l’asceta que és el vostre mestre. Quan vosaltres, kalames, reconegueu per vosaltres mateixos aquelles qualitats que són positives, no són errònies, són aprovades pels savis, i si s’adopten i es practiquen provoquen benestar i felicitat, llavors desenvolupeu-les. El que s’ha dit, s’ha dit a causa d’això.

2.

El noble deixeble, kalames, que s’ha desprès de la cobejança, que s’ha desprès de la malvolença i està lliure d’ofuscació, atent i concentrat, obre el cor ple d’amistat en una direcció, després en la segona, després en la tercera, després en la quarta, i així, fent-se present arreu, amunt, avall i fins l’horitzó, amb el cor ple d’amistat, gran, ample, il·limitat, sense odi ni malvolença, abasta el món i tot el que conté;

obre el cor ple de compassió en una direcció, després en la segona, després en la tercera, després en la quarta, i així, fent-se present arreu, amunt, avall i fins l’horitzó, amb el cor ple de compassió, gran, ample, il·limitat, sense odi ni malvolença, abasta el món i tot el que conté;

obre el cor ple de simpatia en una direcció, després en la segona, després en la tercera, després en la quarta, i així, fent-se present arreu, amunt, avall i fins l’horitzó, amb el cor ple de simpatia, gran, ample, il·limitat, sense odi ni malvolença, abasta el món i tot el que conté;

obre el cor ple d’equanimitat en una direcció, després en la segona, després en la tercera, després en la quarta, i així, fent-se present arreu, amunt, avall i fins l’horitzó, amb el cor ple d’equanimitat, gran, ample, il·limitat, sense odi ni malvolença, abasta el món i tot el que conté.

3.

Si el noble deixeble, kalames, manté així la ment sense odi, manté així la ment sense malvolença, manté així la ment incorrupta, purifica així la ment, troba quatre consols en el món visible:

“Pot ser que hi hagi un altre món, i que les bones i les males accions tinguin un resultat com a fruit; en aquest cas, quan es desintegri el cos després de la mort, aniré al món celestial.” Aquest és el primer consol que troba.

“Però si no hi ha un altre món, i les bones i les males accions no tenen un resultat com a fruit, en aquest cas en el món visible tinc cura de mi mateix vivint sense odi, sense malvolença, tranquil i feliç.” Aquest és el segon consol que troba.

“Però si el mal que es fa retorna a qui el fa, m’he de guardar de fer cap mal. Si no faig cap mala acció, com em podrà afectar el patiment?” Aquest és el tercer consol que troba.

‘‘Però si el mal que es fa no retorna a qui el fa, quedaré purificat en els dos casos.” Aquest és el quart consol que troba.

Si el noble deixeble, kalames, manté així la ment sense odi, manté així la ment sense malvolença, manté així la ment incorrupta, purifica així la ment, troba quatre consols en el món visible.

—Així és, senyor, així és, benaurat! Si el noble deixeble manté així la ment sense odi, manté així la ment sense malvolença, manté així la ment incorrupta, purifica així la ment, troba quatre consols en el món visible:

“Pot ser que hi hagi un altre món, i que les bones i les males accions tinguin un resultat com a fruit; en aquest cas, quan es desintegri el cos després de la mort aniré al món celestial.” Aquest és el primer consol que troba.

‘‘Però si no hi ha un altre món, i les bones i les males accions no tenen un resultat com a fruit, en aquest cas en el món visible tinc cura de mi mateix vivint sense odi, sense malvolença, tranquil i feliç.” Aquest és el segon consol que troba.

‘‘Però si el mal que es fa retorna a qui el fa, m’he de guardar de fer cap mal. Si no faig cap mala acció, com em podrà afectar el patiment?” Aquest és el tercer consol que troba.

‘‘Però si el mal que es fa no retorna a qui el fa, quedaré purificat en els dos casos.” Aquest és el quart consol que troba.

Si el noble deixeble, senyor, manté així la ment sense odi, manté així la ment sense malvolença, manté així la ment incorrupta, purifica així la ment, troba aquests quatre consols en el món visible.

És extraordinari, senyor, és extraordinari, senyor Gótama! Com si algú hagués posat dret el que estava tort, hagués descobert el que estava amagat, hagués mostrat el camí al que estava perdut o hagués portat un llum a la foscor perquè els que tenen ulls hi vegin, així mateix el senyor Gótama ha il·lustrat l’ensenyament amb diverses paràboles. Nosaltres, senyor, prenem refugi en el senyor Gótama, en l’ensenyament i en la comunitat de monjos. Que el senyor Gótama ens consideri deixebles laics que hem pres refugi des d’avui i mentre ens duri l’alè.